La literatura japonesa sovint sona més difícil del que realment és. En part perquè acostuma a presentar-se a través dels grans noms, els clàssics, els conceptes culturals o una imatge del Japó molt cuidada. Tot això pot interessar, és clar, però no és l’única entrada ni ha de ser la primera.
Si mires llibres concrets, hi trobes novel·les sobre gats, matrimonis que no funcionen, dones que desitgen una altra vida, relacions prohibides, famílies que pressionen massa, estudiants perduts, prostitutes, fantasmes, barris, feines absurdes, gent divorciada i personatges que intenten viure com s’espera d’ells encara que per dins estiguin bastant malament.
Hi ha llibres difícils, com en qualsevol literatura. Però també n’hi ha moltíssims que entren fàcil perquè
parlen de coses molt reconeixibles: família, desig, feina, pressió social, por, soledat o no encaixar.
No cal arribar-hi sabent molt del Japó
Una de les barreres habituals és pensar que cal saber molt abans de llegir. Història japonesa, períodes,
costums, noms, conceptes estètics. Tot això pot ajudar en alguns llibres, però no sempre fa falta per
començar.
Moltes novel·les japoneses funcionen perquè parteixen de conflictes força clars. Una persona no
encaixa en el que s’espera d’ella. Una família pesa massa. Una relació es torna estranya o incòmoda.
Algú vol sortir d’una vida que des de fora sembla correcta. Una dona es cansa d’haver de complir
expectatives. Un home no sap com comportar-se en societat.
El context japonès hi és, i forma part del llibre. Però no necessites entendre-ho tot per reconèixer què
està passant.
Sōseki: un clàssic narrat per un gat
Natsume Sōseki és un dels autors més importants de la literatura japonesa moderna. Això pot sonar
intimidant, però “Soc un gat” parteix d’una idea molt fàcil d’entendre: un gat observa els humans de la
casa i comenta el que fan amb força ironia.
La novel·la es riu de les manies humanes, de la gent que es dona importància, de les converses
absurdes i d’una certa vida intel·lectual de la seva època. Com més observa el gat, pitjor quedem els
humans.
No cal començar llegint Sōseki com a gran autor nacional. Pots entrar-hi per una cosa molt més simple: la idea d’un gat jutjant tothom. I, a partir d’aquí, si t’interessa, ja pots mirar el context de l’era Meiji (1868-1912), els canvis socials i tota la resta.
Tanizaki: desig, gelosia i relacions incòmodes
Jun’ichirō Tanizaki s’associa sovint amb L’elogi de l’ombra i amb una idea molt estètica del Japó. Però la
seva obra no es queda aquí.
Tanizaki va escriure molt sobre desig, obsessió, gelosia, poder, matrimonis tensos i relacions que no encaixaven gaire bé en la moral de la seva època. Manji, per exemple, gira al voltant d’una relació entre dones, amb dependència, manipulació i desig. No és una novel·la recent ni escrita per semblar moderna. És literatura japonesa del segle XX tractant temes que encara poden incomodar.
Això ajuda a trencar una altra idea: que els clàssics japonesos són lents, decoratius o només interessants pel context. Alguns tracten temes molt directes i força forts.
Dazai: no saber funcionar
Osamu Dazai connecta per un altre costat. Els seus llibres parlen de vergonya, fracàs, autodestrucció i
dificultat per viure d’una forma normal. Pot agradar més o menys, però no costa entendre per què
continua arribant a lectors joves.
Hi ha personatges que se senten fora de lloc, que no saben com relacionar-se amb els altres, que estan
cansats d’ells mateixos o que no troben una manera còmoda d’estar al món. Això no necessita gaire
explicació prèvia.
Autores contemporànies i temes molt actuals
La literatura japonesa actual també toca temes que són molt presents avui: feina, cos, pressió social,
maternitat, parella, soledat, classe social, família i necessitat d’encaixar.
Sayaka Murata escriu sobre persones que no entren en el que els altres consideren normal. Les seves
novel·les poden ser estranyes, però parlen de pressió social, feina, parella i expectatives.
Mieko Kawakami tracta el cos, la maternitat, la classe social i les exigències que cauen sobre les dones.
Banana Yoshimoto ha escrit molt sobre dol, joventut, afectes, menjar i maneres de continuar endavant.
Yōko Ogawa pot portar una història cap a llocs estranys sense convertir-la en una cosa exagerada.
Aquí no cal llegir des d’una teoria. Pots entrar-hi per una situació concreta: una família, un cos, una
casa, una feina, una pèrdua, una relació incòmoda.
Terror, noir i vida quotidiana
També hi ha molt terror. Relats de fantasmes, aparicions, cases incòmodes, morts que tornen, secretsfamiliars. La por japonesa no sempre funciona amb ensurts ràpids. Moltes vegades funciona perquèalguna cosa va quedar mal tancada: una culpa, una promesa, una mort o una família que no va volerparlar del que havia passat.
I hi ha noir. Crim, ciutat, desaparicions, diners, bars, carrers de nit, culpa, policies, zones grises. Per a
qui ve de la novel·la negra o del thriller, pot ser una entrada molt natural.
Després hi ha la vida quotidiana. Menjar sola, treballar massa, tornar tard a casa, anar en tren, passar per una botiga de conveniència, cuidar algú, seure en un restaurant petit, aguantar una conversa familiar incòmoda. Moltes novel·les japoneses fan servir aquestes escenes per mostrar com viu un personatge, què suporta, què calla o què li falta
Per on entrar-hi
Pots arribar-hi per Murakami, per una autora contemporània, per una història de terror, per una novel·la
breu, per un clàssic amb un gat o per un llibre que vas veure en una llibreria i et va fer curiositat.
No cal buscar l’entrada perfecta. És millor començar per alguna cosa que tingui un tema, una premissa
o un personatge que et cridi.
La literatura japonesa no és només per a acadèmics, japonòlegs o lectors molt especialitzats. Hi ha
llibres per a qui busca alguna cosa estranya, una història fosca, personatges que no encaixen, relacions
complicades, terror, ciutat, desig, feina, cos o vida quotidiana.
I amb això ja hi ha prou per començar
