Les autores japoneses no escriuen totes igual. Els seus llibres parlen de cos, feina, família, maternitat, pressió social,
ciutat, pobresa, desig, raresa i vida quotidiana
administración
La literatura japonesa té llibres difícils, com qualsevol literatura, però també moltes novel·les
accessibles sobre família, desig, feina, pressió social, terror, gats i personatges que no encaixen
Hyakumonogatari és el joc japonès de cent històries de fantasmes que, des del període Edo (1603–1868), va unir por, narració i ritual fins a convertir-se en una tradició literària i cultural.
Jimbōchō és molt més que un barri ple de llibreries: és un ecosistema de llibres, cafès, editorials i lectors que mostra com la literatura forma part de la vida quotidiana de Tòquio.
La història del hiragana és també la història de com les dones van contribuir a canviar per sempre la literatura japonesa.
El neko bungaku és la literatura japonesa en què els gats ocupen un lloc central: observen, desplacen la mirada del relat i donen forma a una sensibilitat molt particular.
Monogatari, zuihitsu, nikki bungaku, setsuwa o kaidan: un recorregut per algunes de les formes literàries que van néixer al Japó i per la manera particular com entenen l’escriptura i la narració.